Els estanys de Palau/Castelló
Ara que el temps és més propici, ve de gust passejar per els paratges naturals del costat de casa. La vegetació ha fet un canvi radical i es comencen a veure coses interessants, com aquesta flor aquàtica fotografiada aprop de Sant Quirze.
  Ranunculus fluitans
Un lloc bonic i fàcilment accessible és el que s´anomena el Molí de Vent. És una torre mig derruïda que possiblement formà part d´un molí i que és dalt d´un promontori que s´alça uns 40 m sobre la plana. S´hi pot arribar per les dues carreteres que el flanquegen (direcció Palau-saverdera – Castelló d´Empúries) i de les que en surt una pista de terra que el circumval·la, és molt visible de tot arreu. El terreny és agradable per caminar-hi i la vegetació és típica de matollar amb estepes i brucs, però també hi ha bosquines de pins, suros i roures.
La visió des de dalt és notable, la badia de Roses, la plana, el Pirineu i la Serra de Rodes just al davant, val la pena estar-hi una estona per relaxar-se amb les vistes. Una de les troballes d´avui ha estat la llengua de gall, ( Serapias lingua), una orquídia que encara no havia pogut fotografiar.
Serapias lingua
 Serapias lingua (detall)
I una última una mica curiosa, la cua de cavall (Equisetum telmateia), una planta primitiva pròpia d´ambients humits.
Equisetum telmateia
Advertisements