Només alguns dels que seguiu regularment aquest bloc em coneixeu. No tinc formació acadèmica en cap camp relacionat amb la biologia, i no estic capacitat per emetre judicis tècnics sobre les dades que us mostraré més endavant.
Només sóc un dels milers de persones que estimem la natura i que pensem que cal conservar-la lo millor que puguem per respecte als que vindran més endavant. Però per sort sí que hi ha els qui tenen els coneixements i l’experiència necessària per mostrar-nos com són les coses en realitat, quina salut té el nostre entorn i quina és l’evolució dels espais naturals que un dia vam decidir protegir de la destrucció total.
Així que volia agrair a l’ Albert Campsolinas, a en Joan Goy i a l’Àlex Ollé el seu ajut desinteressat per cedir dades, imatges, explicar-me les seves experiències i fer possible aquest post sense més pretensió que la d’informar d’uns fets que penso que passen desapercebuts per la majoria i que són prou importants com fer mirar de fer pressió entre tots per tal de revertir-los.


Algunes dades que il·lustren el drama:

Cens aus hivernants (manquen dades des del 2011)

 Cens nidificants fins 2011



I ara una gràfica comparativa dels censos. Aquest passat novembre s’han comptabilitzat LA MEITAT d’exemplars que el 2005 i menys d’ UNA TERCERA PART que el 2002




I tal com dic més avall aquest no és un efecte global perquè podem comparar amb altres zones humides de casa nostra. Comparem amb el Delta de l’Ebre: 




No parlem de paraules, si no de dades palpables i de l’observació de molta gent coneixedora del parc des de fa molts anys. Per tant, ens toca preguntar-nos què coi passa al PNAE.


Alguna vegada us heu preguntat perquè es crea un parc natural?. Quina és la seva raó de ser?. Sembla una pregunta una mica idiota però crec que si la contestem i mirem el que està passant al PNAE quedarem perplexos. Ho he escrit moltes vegades en aquest bloc, estem OBLIGATS a trobar la manera de fer possible que la protecció de la natura i la gestió dels espais naturals i l’aprofitament dels seus recursos sigui lo més perfecta possible. Ningú diu que sigui fàcil, però si mirem en països amb més experiència que nosaltres potser trobarem algunes respostes. Des del territori ja es comença a veure per part de propietaris de determinats establiments i negocis turístics que el nostre patrimoni natural i cultural és un actiu molt important i que pot reportar un profit econòmic si es gestiona correctament.  I profit econòmic no vol dir buscar beneficis ràpids, estaríem tornant als errors del passat, si no que aquests recursos perdurin en el temps per poder gaudir-ne nosaltres i les generacions futures.
Tot això ho dic perquè des de fa un temps la gestió que es fa del PNAE per part de la seva direcció és, si més no, incomprensible des del punt de vista naturalista. Pensava que el parc gestionava uns espais amb vocació de protegir-los de la seva destrucció, difondre’n la seva riquesa, fer actuacions recuperant espècies desaparegudes per la destrucció dels seus hàbitats, la cacera…. No serveix de res fer llistes d’espècies protegides i /o reintroduir exemplars d’aquestes espècies si després ens carreguem el seu hàbitat!.
Fa un temps també vaig escriure sobre les zones de dunes del parc. Aquest és un hàbitat especialment sensible i delicat. Cal limitar-ne l’accés i fer-ne una protecció activa. Els nostres sistemes dunars no són molt importants, però si es permet els pas de persones, gossos i vehicles a motor! quedaran reduïdes a la mínima expressió, només sorra i prou. Ja s’han vist compromeses algunes parelles reproductores de corriol camanegre a la zona de la Rubina. Aquí a nivell personal (com a micòleg amateur) penso que és una zona amb potencial i ja he publicat alguns treballs sobre col·leccions de bolets molt interessants de les dunes del parc que, igual que plantes i animals, desapareixeran si el seu hàbitat es veu compromès. Una altra actuació incomprensible és a la zona de les llaunes, cap a la platja de Can Comes, en plena reserva integral, on s’han segat extensions de salicornar per fer-ne pastures per vaques. És que no sé com això és possible… de veritat??!!. Els ornitòlegs saben que aquests tipus d’hàbitats són imprescindibles per a la nidificació d’algunes espècies i on s’hi senten protegides i ja fa temps que han posat el crit al cel. Un altre fet discutible el tenim amb la pastura de les búfales dins dels espais del parc, provocant  roturació del terreny, destrucció de vegetació…..
Les batudes per fer disminuir la població d’algunes espècies com el senglar o la daina, amb els guardes fotent trets, també sembla que són culpables de l’abandó de moltes zones per part de les aus. Hi ha períodes en què és necessària una certa tranquil·litat per tal de que les postes tirin endavant. No sembla que ara mateix això sigui possible….Cal tenir en compte que el PNAE forma part de la convenció RAMSAR i aquests fets posen en perill la seva continuació dins d’aquesta institució. Això provocaria un empitjorament de les condicions del parc, la bola de neu es va fent gran.

El resultat és que la població d’aus al parc ha disminuït de manera notable i no es pot atribuir a un fenomen global perquè altres zones humides del nostre país tenen uns resultats molt diferents. Les llacunes i estanys que abans eren plenes d’aus ara són pràcticament buides, manca varietat i quantitat,  el seu aspecte és desolador. Estic segur que hi ha problemes que són difícils de solucionar, que gestionar un parc és difícil, però no es pot fer d’esquena al territori i a tots els col·lectius implicats. La direcció del parc cal que reverteixi la situació o ho deixi en mans d’ algú que sigui capaç de donar sentit a la seva existència.

Si voleu donar un cop de mà, tots hi podem aportar alguna cosa, així que podeu signar aquí.

 Hi som a temps.

Advertisements